Pau Castanyer

(Son Bessó, 1983).

No sé fer autobiografies d’aquestes, encara que siguin petitones i per sortir del pas, no em sent representat per aquell que dic ser quan escric qui sóc i que faig. Supòs que el més rellevant a dir en aquest context és que no record un temps on no m’agradés més a mi mateix quan em sen creatiu que quan no m’hi sent; que vaig treballar uns anys a l’editorial Documenta Balear, després vaig montar un projecte editorial amb uns companys que es deia Xicra Edicions i que, a partir de l’any 2014, vaig montar Edicions del despropòsit, projecte en el qual avui en dia dedic, amb molt de plaer, les meves energies quotidianes. He publicat Sempre la mar, Airit (Barcelona, 2007), Poemes de la Gran Ciutat (Palma, 2008), Nedar-te la pell (Palma, 2008), Tzolkin (Palma, 2009), De com un poema és sempre el mateix poema o pedres, o llengües, o qualsevol mugró, o, potser, no hi ha temps que no torn (Palma, 2012) i Pancartistes (Palma, 2017).

He estat inclòs en l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Palma, 2008).

Publicaciones en The Fairy Feller:
Pancartistes (I)
– Pancartistes (II)